Esta semana la columna radiofónica en El dia À Punt la he dedicado a hablar de las elecciones en EEUU. como no podía ser de otra manera.

¿Qué se podía o se puede decir sobre los comicios presidenciales que no se haya dicho ya? Es muy difícil aportar algo desde tan lejos, real y simbólicamente hablando. Así que la reflexión ha combinado algo de historia de su tradición democrática y el despropósito del actual y, esperemos, no reelegido Presidente. Como decía alguien en twitter, unas elecciones muy del año 2020.

Si quieres oír la columna, clic aquí.
Si quieres oír la sección de ciencia de Anna Mateu, hoy sobre la campaña electoral americana, y mi columna, clic aquí.

Sí, vaig a parlar de les eleccions nord-americanes. Però ho faig més interessada en la seua democràcia i entramat institucional que no en la qüestió purament electoralista.

Quan parlem de democràcia en el sentit més elevat, fem referència a la idea de consentiment dels governats, és a dir, acceptar ser representat o governat com també és acceptar el resultat electoral encara que no siga el nostre. Acceptar la derrota electoral. I també fem referència a la idea de la responsabilitat dels governants. Així consta, més o menys, en l’esperit de la Constitució nord-americana de 1787.

El cas és que 200 anys després, és excepcional veure com és el President qui tensiona eixa idea de consentiment dels governats. Un exemple? El tancament i vigilància d’armeries per la previsió d’altercats en funció dels resultats electorals. És inaudit en una democràcia consolidada.

I també és excepcional veure com el President tensiona la idea de responsabilitat dels governants. D’aquesta tenim prou més exemples, com ara posar en dubte el vot per correu (fórmula utilíssima en temps de pandèmia) però que pareix ser més favorable als demòcrates. O, per exemple, donar ales a les conspiracions 'jamesbondianes' que mobilitzen part del seu electorat.

Trump no ha de continuar com a president per moltíssimes raons [pausa]; entre elles, el risc que a mitjà i llarg termini pot comportar per a la democràcia mateixa.