La columna de esta semana está dedicada a dos hombres borrados de la historia por el franquismo.

Esta semana en “Les Noticies del Matí” d’À Punt os hablo de La Traca, un semanario valenciano de principios del siglo pasado, y de los hombres detrás de esta publicación. Y si no sabemos quiénes son, no es por casualidad.

Si queréis escuchar la columna, podéis hacerlo aquí (minuto 0:33:30). Y se preferís el texto, podéis leerlo aquí mismo:

Fa unes setmanes parlàvem de Jane Addams i Harriet Martineau, autores súper reconegudes en el seu temps però silenciades per la història, oblidades.

Hui parlem de dos homes que també ho foren. Perquè a més de ser afusellats l’any 40, van ser silenciats pel franquisme. Vicent Carceller i Carlos Gómez, Bluff. Qui són? Eixa és la qüestió. Com pot ser que la majoria de nosaltres no sabem qui foren?

Carceller era l’editor i alma mater de La Traca i Bluff el seu dibuixant principal. La Traca fou el setmanari valencià dels anys 10, 20 i 30. La publicació estava adreçada al poble, bona part d’ell analfabet, on els autèntics protagonistes eren els dibuixos satírics, socarrencs i transgressors. El caire anticlerical, de clara influència blasquista, i la crítica a la corrupció política els va ocasionar moltíssimes multes i suspensió de la publicació. Amb el salt a Espanya, durant la República, aconseguiren una tirada de mig milió d’exemplars. I de tot això no en sabem res. Ja s’encarregà el franquisme d’esborrar la memòria col·lectiva i física de Carceller, Bluff i La Traca.

El documental “Carceller, el hombre que murió dos veces”, dirigit per Ricardo Macián, restitueix la memòria d’un grapat d’homes però també d’una societat, la dels anys 20 i 30, que ara comencem a descobrir. La transcendència històrica d’aquest documental, i no exagere, és innegable. Temps al temps. Mentrestant, i com diuen en ell, reivindiquem la dignitat de riure.