¡Por fin han llegado las vacaciones de verano! Y con ella la última columna en El dia À Punt. Nos volveremos a escuchar (o a leer) en septiembre. Hasta entonces, qué menos que aprovechar las vacaciones para imaginar, pero imaginar cerca de la tierra, del suelo.

En esta última columna antes de las merecidas vacaciones, os hablo de la agotadora incertidumbre, de la necesidad de desconexión y de la necesidad de pensar alternativas.

Aquí podéis escuchar la columna. Pero si queréis leerla, el texto está aquí mismo:

Quines ganes de vacances! Poques frases tan juliolenques com aquesta. Tradicionalment li seguiria, “on marxeu?” “uns dies a la platja o al poble?”. El matís d’enguany no és on passaran les vacances, sinó la desconnexió. El “necessite vacances ja o encara implosionaré”.

La intensitat d’aquest curs es tradueix en una estranya urgència de descans mental, molt més enllà d’allò físic. Ja ningú ens explicarà com d’esgotadora és la incertesa.

Trobem una sensació generalitzada de la necessitat de desconnectar del treball, de la gent, de l’actualitat, de la vida mateixa. Les vacances actuaran com l’evasió d’una realitat que, més que mai, ha superat la ficció.

I, com una mena de sortilegi il·lusionant, pensem que a la tornada de l’estiu la realitat ja no serà insuportable. Però tal volta el que canvie siga la nostra percepció sobre ella. La diferència serà que la nostra barra d’energia estarà recarregada però ella, la realitat, estarà a l’aguait, deparant-nos qui sap què.

Però mentre esperem el llunyà setembre potser podem treure temps entre cerveseta i calamars, becadetes i passejos vora mar, per pensar com seria el món que desitgem. Com fem amb la loteria del nadal, sense pretensions. Imaginar una societat millor o una ciutat millor. Resetejar el sistema és agosarat, impensable, literalment, perquè no imaginem una alternativa. Però no hauríem de fer-ho?

Aquesta tornada de vacances, de l’any més complicat de la història recent, podria esdevindre un punt d’inflexió per reconnectar-nos com a comunitat.