¿Qué tiene que ver una columna de oro de 16 metros de altura de un perro y el rey emérito de España? Pues más de lo que pensamos, seguro. Sobre esto hablo en la columna radiofónica de El dia À Punt.

Soy consciente que retuerzo un poquitín la realidad al comparar una dictadura como la de Turkmenistán con el exjefe de estado de esta nuestra democracia. Pero es esa misma realidad la que nos evidencia que ambos habitan en estados autocráticos y ambos se arrogan o han arrogado (el nuevo jefe del estado va a gastar parte de nuestros impuestos en limpiar esa arrogación) la esencia misma del estado al que representan.

Fa uns dies llegia un reportatge sobre Turkmenistan i la seua estàtua d’or. Una estàtua de 6 metres d’or de 24 quirats amb un pedestal de 9 metres de pantalles que emeten en bucle imatges del gos pastor d’Àsia Central. Sí, no és l’estàtua del President del país sinó de la raça nacional de gos. I l’han erigit, paraules textuals, per “emfatitzar el seu paper, del gos, en el destí històric de la nació. Guau.

Què n’opinarà la ciutadania d’aquest país? Però sobretot, què pensaran els joves d’ací 20 anys, els qui han nascut enguany? Tinc curiositat, sana, per saber si explicaran a eixos joves que aquest senyor President va ser un agent clau en la modernització i prosperitat del país o si argumentaran que la pàtria està en deute amb ell. També em pregunte si una estàtua d’or d’un gos els pareixerà igual d’obscè que 8 milions d’euros gastats en viatges de plaer, 65 milions d’euros regalats a una amant, maquinetes de comptar euros o caceres d’animals protegits.

És cert que res té a veure una dictadura personalista com la del Turkmenistan amb el rei emèrit d’una democràcia europea que resideix als Emirats Àrabs. El problema arriba quan s’associa la identitat, essència o unitat d’un país o una comunitat a una persona. Si cau la persona, cauen també els valors que encarna?