Esta semana la columna en El dia À Punt recoge un debate interesantísimo que tuvimos en la Escuela de Ciudadanía para personas migrantes.
El sábado di clase en la Escuela de Ciudadanía (si quieres ver cómo fue, clic aquí) y durante las dos horas que estuvimos charlando y muriéndonos de frio, ya sabéis por las medidas sanitarias, surgieron varios debates interesantes. Uno me gustó especialmente por la trascendencia del mismo y por las intervenciones que se produjeron. Sólo por esos momentos mereció la pena la sesión entera.
¿Y de qué iba? Pues del debate sobre la representación de las minorías, en este caso de las personas migrantes, por parte de personas ajenas al colectivo. ¿Es posible su liderazgo o se produce una apropiación de la diferencia? Y sobre este tema ha ido la columna de esta semana.
En novembre vau convidar al programa a Buti, Sanae i Marta que van parlar de l’Escola de Ciutadania per a persones d’origen migrant. És un projecte no per a ensenyar-los a ser persones de bé que deia Pilar Almenar sinó per formar líders i lidereses. En el futur parlarem d’ells i elles.
Fa uns dies vaig donar la darrera classe i va sorgir un debat interessantíssim sobre la representació de les minories. La interpel·lació que vaig fer era si jo, com a dona blanca i europea, hauria de liderar o no una associació de persones migrants. Què penseu? Hauria de fer-ho? La meua posició socioeconòmica és més elevada que la de qualsevol de les persones que estaven a classe. I el meu accés als recursos, a la classe política o als mitjans de comunicació, també. Aleshores, per què no? “Tots guanyem” va dir un alumne.
La contestació va vindre de la mà d’una alumna que va parlar de l’apropiació que faria de la seua lluita. I de silenciar la seua veu per la meua. I que una persona aliena al col·lectiu no comparteix les experiències i dificultats a les que s’enfronten, que són moltes. I que el meu paper era el d’aliada, d’estar però al costat.
No puc estar més d’acord amb ella. I recordeu que açò serveix per a qualsevol lluita social, a veure si podem respectar una miqueta més els protagonistes.