La columna de El dia À Punt habla de los Polumbis, unos seres que iluminan a la humanidad. Este es mi particular homenaje a El Fémur de Eva de la escritora Fani Grande que esta semana pone fin a una etapa de 8 años.

Os he contado varias veces de mi devoción por la escritura sobre política que tiene Fani Grande y cómo sus fémures eran maravillosas tazas de café con leche de avena para despertar nuestras conciencias. i admiración por ella comenzó allá por 2013, no lo tengo muy claro, y desde entonces he sido fiel lectora dominical, oyente radiofónica y disfrutadora del libro (muy recomendado si os interesa la sociedad y la política valenciana de 2008-2014). Imaginaos la alegría que fue para mí ser invitada a escribir sobre democracia y pandemia en la obra colectiva "El Fémur de Ellas. Textos del confinamiento", compilada por Fani Grande. Sin aspavientos y desde la honestidad, pienso que esta obra nos iluminará muchísimo cuando en unos años o alguna década, echemos la vista atrás sobre lo que ocurrió en 2020.

El caso es que en el Fémur aparecieron, como quien no quiere la cosa, unos seres fantabulosos: los Polumbis. Si quieres leer su historia clic aquí y aquí. Y estos bichitos me sirvieron de excusa para hablar del casi expresidente Trump y su falta de principios políticos. Así que os dejo el audio y el texto por si queréis escuchar la columna o leerla.

Gràcies a l’escriptora Fani Grande vaig conéixer la llegenda dels Polumbis. Aquests essers il·luminen la Humanitat i ens protegeixen de l’estupidesa. Quan les persones renunciem a emprar d’intel·ligència o quan renunciem a l’empatia, mor un Polumbi . Podem dir que han lligat el seu destí al nostre.

És probable que se’ns acudeixen moltes causes d’extermini de Polumbis només mirant els poquets dies que portem de 2021. Però potser una destaca sobre la resta. És el cas de Trump, l’aniquilador de Polumbis. Com és massa fàcil caure en el lligam Trump-estupidesa, no ho faré. M’amoïna més la seua manca d’empatia i de principis polítics.

Principis polítics, per definició, van indissolublement lligats a la resolució pacífica dels conflictes i a la pluralitat de sensibilitats. Això és la democràcia.

Per tant, a la pregunta de si el quasi expresident Trump té principis? Supose que sí però no polítics. Si és estúpid? En la definició formal diria que no, en la definició col·loquial, potser. I si no té empatia? No tinc proves però tampoc tinc dubtes.

Així que per aconseguir que el món siga millor ara, hui, en el present, i per minimitzar el contagi trumpià a les nostres terres, pense que podríem començar a organitzar-nos per fer una de les coses que millor sabem fer: crear la plataforma Salvem els Polumbis. Per salvar-los de l’extinció, per salvar-nos de l’estupidesa i la manca d’empatia.