La columna de hoy en El dia À Punt ha tratado sobre la procesión fascista que tuvo lugar el lunes en Benimaclet. Mi casa. Aprovecho para contaros cómo lo viví.

El lunes, día que se conmemora la ¿conquista? de América, como buena tarde de "domingo" estaba preparando cosas para la semana. Es un comportamiento habitual de autónomos, cero dramas. Y un helicóptero se puso al ras de los edificios. Muy cerca. Pensaba yo que era para vigil observar la cacerolada contra la monarquía. Al darme cuenta que llevaba como 15 minutos, el helicóptero, se me ocurre entrar en twitter (soy fan) a preguntar. Sí, los de la vieja escuela tuitera todavía hacemos eso.

Rápidamente me informaron de la manifestación autorizada de un grupo de ultraderecha (no más de 50) procesionaba por las calles de este emblemático barrio -hasta hace cien años, pueblo- con antorchas y banderas anticonstitucionales. ¿La respuesta? Además del movimiento antifeixista que había sido convocado para contrarrestar, los vecinos y vecinas por donde discurría la antidemocrática procesión les acompañaron con cacerolas y pitidos.

Hecha la contextualización, os dejo con el texto de la columna de hoy:

La columna d’avui tractava de les diferències entre el primer 9 d’octubre del Botànic, allà pel 2015 i el d’enguany. Anava de sensacions. De la sensació de manca de sintonia i d’il·lusió col·lectiva entre les persones del govern valencià. I del risc de contagiar-la als seus electors tot i que les enquestes van bé i l’oposició continua despistada.

Però els esdeveniments del dilluns a Benimaclet ho canvien tot.

Em referisc a la processó d’unes cinquanta persones amb estètica, posada en escena, supose que una ideologia (sinó imaginat quina bizarrada!) i crits antidemocràtics que ens evocaven el franquisme més ranci.

Hui tocaria parlar dels límits de la democràcia i de com estes persones estan clarament més enllà de les línies roges però com que no tenim molt de temps, hem quede amb el més important.

La reacció del veïnat de Benimaclet defensant la democràcia amb perols i xiulets al pas de l’antidemocràtica processó. Perquè la democràcia s’ha de defensar, no protegir, no és una víctima, sinó s’ha de defensar perquè és la fórmula política que volem. És on cabem tots els qui volem conviure en llibertat i, sobretot, en igualtat, que és el vertader repte. I això, probablement, és el que més els ofusca.

Si quieres escuchar la columna, clic en este enlace (minuto 23:25). En el programa me ha precedido Mario Casas, por si alguien tiene interés...

Noticia de Salvador Enguix en La Vanguardia
Noticia en El Salto