En la columna de hoy os hablo de los referentes cercanos, de tener guías y compañeras de camino, en definitiva, de las redes de solidaridad y cuidados y de las mujeres que la conforman.

Por suerte, las mujeres cada vez contamos con más referentes históricos femeninos que nos inspiran y nos animan a ampliar nuestras aspiraciones. La columna de El dia À Punt de hoy, sin embargo, no va dedicadas a ellas.

Para escuchar la columna, haced clic aquí. Y si preferís leerla, aquí tenéis el texto:

Teixir xarxes, en sentit real i figurat, significa ser i tindre aliades, cuidadores, referents o mestres. Els estudis diuen que les dones ens fixem en les més properes per a referenciar-nos-hi, com en la mare, en una companya de treball o una amiga. Mentre que els homes miren més lluny, els seus referents solen ser, habitualment, estratosfèrics, com Rafa Nadal o Steve Jobs. 

Açò no ens parla de la biologia masculina i femenina, com pensarà algú, sinó de la construcció social del referent, de la definició d’ambició, de les formes de lideratge i de l’ocupació de l’espai públic i privat. A poc a poc, les dones anem tenint més referents estratosfèrics, conforme al procés de visibilització i reconeixement de les grans dones, de les extraordinàries i inspiradores. I és una mirada absolutament compatible amb aquesta condició de proximitat, de posar en valor les nostres xarxes i les dones que hi estan. 

No imagine la meua vida sense les dones que formen o han format part d’ella. Les que et cuiden sense saber-ho o les que t’ensenyen, les que comparteixen la seua mirada o les que amb el seu exemple, aplanen el camí.

En aquet esdevindre cap a la igualtat real, d’apropar-nos a la posició dels homes, no hem de perdre les nostres fortaleses. Reivindiquem les xarxes i les dones de la nostra vida de la mateixa manera que ho fem amb Hannah Arendt, Margarita Salas, Margarita del Val o Saskia Sassen. Hui dedique la columna a les referents més pròximes. Gràcies Pepa.