La columna de esta semana ha girado en torno a la ampliación del Puerto de Valencia.

De nuevo, esta semana en El dia À Punt hablamos de medio ambiente, esta vez, abordando la ampliación del Puerto de Valencia y su impacto en el futuro de las costas valencianas.

Para escuchar la columna, podéis hacer clic aquí. Para si preferís consultar el texto, seguid leyendo:

Hi ha una cançó de Rigoberta Bandini on li parla al seu futur fill quasi pregant que, quan nasca, puga veure el sol i, si encara existeix, la mar tan blava com és hui. I m’ha fet pensar que tal volta les criatures de 2035 no coneixeran les actuals platges de València, sobretot les del sud, les del Parc Natural de l’Albufera, perquè entre el Port i el canvi climàtic no sé què en quedarà d’elles. Sobre aquesta segona  qüestió, poques coses podem fer, des d’ací, més que preparar-nos-en; però sobre la primera sí podríem fer més coses.

L’arribada del Govern de la Nau a la ciutat de València va posar damunt de la taula el debat del seu Port. Si més no, va evidenciar que hi havia un meló a la taula; perquè obrir-lo en termes polítics... pràcticament comença ara. I això que a l’acadèmia i al moviment ecologista ja fa anys que estava obert.

L’ampliació nord, amb la seua declaració de sostenibilitat ambiental -o insostenibilitat-; i el sud amb la ZAL i l’horta, se sumen al rerefons del debat sobre què ha de significar el Port de València per a València. Hem vist l’alcalde Joan Ribó, de Compromís, i Esteban González Pons, de PP, fer pinya davant el moviment de Port de València i el beneplàcit de les institucions autonòmiques valencianes. Estranys companys de viatge. O no.

Fa unes setmanes, la central de Cofrents; aquesta setmana el Port de València. Sembla que les qüestions estructurals del medi ambient se li entravessen a alguns.