La columna de esta semana en El dia À Punt ha girado en torno a los efectos que tienen o deberían tener las informaciones del caso Bárcenas. De nuevo, la corrupción estructural de un partido hace pensar que estamos delante de la corrupción sistémico-instituconal y eso le hace un flaco favor a la democracia. ¿Y por qué ocurre? Pues porque somos un pueblo tolerante.
Som un poble tolerant, en el sentit de la cinquena accepció de la Acadèmia Valenciana de la Llengua, que la defineix com la “facultat d’habituar-se a l’ús continuat o creixent d’un medicament o d’una altra substància... canviem medicament i substància per corrupció i ací tenim al poble tolerant que som. Sabeu que em passa? si no apel·le a aquest valor en majúscules, el meu sentit democràtic curtcircuita amb el que veiem del cas Bárcenas.
D’ell només diré que és al·lucinant el seu desvergonyiment durant aquest mesos de negociació amb fiscalia en relació a la seua dona, a tirar de la manta o en relació a M punt Rajoy. I si ho fa, és perquè sap que pot fer-ho.
I respecte al partit, què és el que ens ha de preocupar greument com a societat, què podem dir? Doncs la sensació de corrupció estructural durant 30 anys i la consegüent decepció amb el sistema institucional és insuportable. Com l’argument de “i tú més” del fang polític mediàtic i del “tots són iguals” tan present en la ciutadania. I qui perd a mitjà i llarg termini és la democràcia i que no se’ns oblide la conjuntura econòmica i la presència de l’extrema dreta.
Aleshores quina seria la solució? La dimissió del President del partido? A més de l’acció de la justícia, el foc amic que estem veient sembla que vol apuntar en aquesta direcció. Perquè... la desaparició del PP com a partit no la concebem, no? Doncs això, un poble tolerant.