Esta semana hablamos de Compromís, de su refundación y de la necesidad de adaptarse a escenarios cambiantes.

Con la refundación de Compromís tan reciente, la columna de El dia À Punt de esta semana habla de los retos actuales y futuros a los que se enfrenta la formación. Unos escenarios que poco tienen que ver con el de su surgimiento.

Si queréis escuchar la columna, haced clic aquí. Y si la preferís en texto, seguid leyendo:

Aquesta setmana hem vist la refundació del Bloc en Més Compromís. Des de 2011, Compromís s’ha consolidat com a actor principal del sistema de partits valencià. Un creixement espectacular que rau, entre d’altres, en la vessant orgànica. És a dir, en mirar-se intencionalment el melic. M’explique.

El que hem vist els darrers anys i molt especialment aquesta setmana és l’evidència d’una estratègia definida sobre com adaptar el partit (o partit de partits) als escenaris complexos, canviants i incerts que vivim i que s’albiren.

Res té a veure el context de 2015, on la corrupció era protagonista absoluta de la política i on la identitat valenciana era única, monolítica i unidireccional. En aquell moment, la dimensió posmaterialista, la que associem amb la sensibilitat ambiental, feminista, llibertats individuals o la qualitat de vida a les ciutats, era secundaria. Hui, i sobretot cara 2023, l’enorme amenaça de la dreta radical, uns conservadors desinhibits —sembla que Mazón s’alinea més amb Casado que amb Feijó—, i la possibilitat de calar les xarxes en el nínxol de Podem —en competició amb el PSOE— marcaran la segona part de la legislatura. La sensibilitat identitària romandrà a l’armari.

L’èxit de Compromís serà mantindre l’equilibri entre la tensió identitària i la posmaterial. És el seu tret diferencial, el que defineix el seu l’espai electoral i el que pot fer-li créixer. Les seues bases, els seus partits dins del partit, estan obligats a entendre’s.