La columna de esta semana gira en torno a los resultados de las elecciones madrileñas que dibujan el mismo panorama desde hace 26 años.

Conociendo ya los resultados de las elecciones de la Comunidad de Madrid, en esta columna de El dia À Punt hacemos una comparativa de esta comunidad con la valenciana para destacar algunas cuestiones que merece la pena considerar.

Si queréis escuchar la columna, podéis hacer clic aquí. Y si preferís leerla, tenéis el texto a continuación:

Les eleccions de la Comunitat de Madrid ens assenyalen certes coses que poden ser interessants. En termes d’implicació en el sistema polític espanyol, el resultat d’ahir -pel que significa i el que legitima-, inauguraria la nova fase de connexió multinivell: la política dominó entre els territoris. Recordem: Catalunya-Múrcia-Madrid.

2014 va obrir el meló del multipartidisme però Ciudadanos no ha arribat a completar dues legislatures senceres. És el primer negrito. I també, pel que significa i legitima, pot ser l’inici del trumpisme com a estratègia política de la dreta democràtica d’aquest estat.

La victòria del PP corrobora la norma des de fa 26 anys. Si mirem l’estratigrafia política valenciana, el Partit Popular arribà a la Presidència de la Comunitat de Madrid el mateix any de la primera victòria de Zaplana. No vos sembla híper llunyà, inclús irreal? Des d’aleshores que governa.

Quan acabe la legislatura, els menors de vora 30 anys nascuts a la Comunitat de Madrid no hauran conegut un altre partit polític. En termes de renovació democràtica és difícil sostenir-ho. Ahir també vam conèixer l’acomiadament de la senyora Bonig com a líder i candidata del PP valencià. Mireu si han passat coses des d’aquell primer Zaplana. I a la Comunitat de Madrid, continuen els mateixos. El simbolisme és brutal.

El canvi de les formes de la dreta democràtica comença hui. Però mentrestant, parem atenció a qui serà titular de la Consejería de Cultura y Turismo de la Comunidad de Madrid.