Este lunes fue Dia de Todos los Santos y en la columna de esta semana gira entorno a las diferentes formas de acercarnos a la muerte.

En este segundo año en el que la celebración de Todos los Santos se ve afectada por la pandemia, aprovecho la columna de opinión de esta semana en “Les Noticies del Matí” d’À Punt para reflexionar sobre las nuevas formas, algunas forzadas por la situación actual, de gestionar la muerte.

Si queréis escuchar la columna, podéis hacerlo aquí (minuto 1:32:10). Y si preferís leerla, aquí tenéis el texto:

Hui podem assistir a una cerimònia de soterrar per streaming o escriure amb retoladors els nostres records sobre un taüt de pissarra blanca. Una societat que fa només dues generacions, vetlava els morts a casa. Els processos actuals d’individualització de la mort trenquen  amb les formes tradicionals. I per això, a vegades es banalitzen. “Ara la mort ja no està tan present en les nostres vides”. És una frase recurrent però, realment és així? 

La centralitat de la mort fa unes dècades era evident, en bona mesura com a conseqüència de la seua instrumentalització per part de l’Església Catòlica. Feia servir la por a la mort com a mecanisme de control. Ara bé, la secularització de la nostra societat també afecta en la nostra relació amb la mort. Desvincular-la de la religió catòlica implica dir que ja no està present? Banalitzar-la? Ens dol menys la mort ara que fa quaranta anys?

Només cal mirar les xarxes socials, els diaris o les sèries per veure la mort. O anar a una classe de ioga o mirar la quantitat de llibres sobre ella. Ara està més present que mai. El que canvia és el sentit en que la comprenen. Hui tenim moltes més opcions d’expressar la mort, d’apropar-nos a ella. Igual que la societat, la mort és més diversa.

En tot cas, pare ja de parlar de la mort perquè com diu Mariah Carey, és temps de Nadal.