¡Feliz año! Esta semana comenzamos con la primera columna de opinión para "Les Notícies del Matí" d'À Punt tras una semana de descanso. Y lo hacemos fuerte mirando atrás... treinta años. ¡Nada mal!
Esta segunda extraña Navidad ha dado lugar a múltiples fórmulas de celebración. Muchísima gente la ha pasado en una soledad impuesta; otras tantas han dividido la familia por núcleos familiares; y otras tantas han podido sortear el "xungovirus" -que dice Empar- y se han reunido al completo. Para una sociedad mediterránea esto, todavía, son palabras mayores. Si lo sumamos a lo vivido en la pandemia (a lo tonto dos años ya, casi), podemos ver esa intensificación de los procesos de individualización.
Visto en perspectiva de treinta años, desde la globalización, la secuencia en los países occidentales nos dirige hacia comportamientos y semi-estructuras que anclan todavía más los universos sobre la individualización frente, como una especie de suma cero, al detrimento de lo colectivo. Es cierto que esto de la suma cero en Ciencias Sociales, mejor tomarlo con pinzas pero este culto y súperconstrucción del individuo dificulta muchísimo todo lo que tiene que ver con la acción colectiva, con la política en grupo. Sobre esta derivada hablamos hoy en la radio.
A continuación os dejo el texto en valenciano por si queréis leerlo:
Una de les moltes derivades que ha produït la COVID ha sigut la intensificació / dels processos d’individualització. Des dels anys 90 amb la globalització no s'havia produït una embranzidatan forta en la construcció de l’individu. En idees, en valors però també en consum.
El cas és que l’espai domèstic i quasi nuclear, és el gran beneficiat de la pandèmia. Si no, mireu la quantitat de reformes i decoracions de la llar, la venda de roba d’anar per casa o la inversió en tecnologia domèstica. Estem tan bé a la coveta, tan còmodes que encara que semble mentida ens costarà eixir-ne. Ho dic real i metafòricament parlant. Més enllà de la cerveseta o del passeig al parc, és a dir, eixir al carrer per gaudi o consum, ens costarà ocupar-lo en sentit polític.
Els dos anys de pandèmia han afectat profundament les formes de socialització. Els lligams social s’han diluït més enllà de la segona bombolla personal i, a més, no se n’han creat de nous amb el ritme habitual. I tot això afecta a l’acció col·lectiva, a les reivindicacions polítiques o a les sancions a la classe política. Ens encaminem a escenaris més conflictius i complexos que demandaran sí o sí, acció al carrer... Ves per on, haver renovat l’armari de la roba còmoda ens anirà bé!