Ayer celebramos el aniversario de la Constitución 1978 y sobre esto hablamos en la columna radiofónica en El dia À Punt.

En un estudio que hicimos el año pasado el profesor Javier Cuenca Cervera y yo (puedes consultarlo aquí) y que forma parte del libro "Constitución, Política y Administración: Repensando la Constitución + Cuatro Décadas Después" (clic aquí), casi el 70% los jóvenes universitarios encuestados nos decían que no tenían ninguna confianza en la Constitución. Nos dio mucho que pensar. Así que si deciden abrir el melón de la reforma, que deberían, que se centren en el sentir de las nuevas generaciones, sus opiniones y sus miradas del mundo.

En la tradició continental les constitucions són alguna cosa més que una carta de drets i deures. Reflecteixen un esperit, un ideal del que vol ser eixa societat. Per això és necessari adaptar la Constitució del 78. I parle més enllà de la qüestió territorial què és ineludible, sinó que d’incorporar noves garanties socials, drets i proteccions per a les persones que vivim ací. I molt especialment, parle d’incorporar el sentir de millenials, generació Z i, inclús, l’alpha.

Unes generacions que perceben la Constitució com un artefacte museístic heretat però buit d’estima. De fet, en un estudi que vam fer pel seu quaranta aniversari, vora el 70% dels enquestats -tots universitaris- deia tindre poca o cap confiança en ella. És a dir, 20 punts més de desconfiança que 15 anys abans. I també vam observar com l’aspecte de la Constitució més important per als i les joves de 2012 era, amb molta diferència, la garantia de llibertat. 8 anys després passa del 43% el 10%.

Si volem que la Constitució siga un espai comú reconegut i estimat pel conjunt de la societat, cal resinificar-la i actualitzar-la a les noves realitats i a les generacions més joves. Reptes com la crisi climàtica, les tecnologies 4 punt zero, l’eutanàsia, la inclusió o la igualtat han de ser protagonistes. I sí, la qüestió territorial també.