Esta semana en la columna de El dia À Punt cambiamos un aspecto de una historia demasiadas veces repetida para mostrar su sinsentido.

Si queréis escuchar la columna, aquí podéis hacerlo. Si preferís leerla, aquí mismo tenéis el texto:

Eren les quatre de la matinada i allí estava amb els amic, esperant-lo. Hui no se’n sortiria. Aquell forner de merda aprendria d’una vegada per totes que no volien gent com ell en el poble.

Eixe estil de vida, alçant-se a les tres del matí per anar al forn a fer ensaïmades i coques de sal no era decent. Sempre vanagloriant-se de les seues profundes ulleres de tants anys de matinar, quina poca vergonya! Li bullia la sang en pensar aquelles mans gegants que tenia el forner. Eren demencials! Orgull de ser com era? Ningú pot sentir-se orgullós de ser forner. No, persones com ell, amb aquesta forma de ser, de vestir-se, de matinar, de viure, no eren possibles al poble.

Va sentir petjades i el va veure girar la cantonada. Era el moment. Ell i la seua colla van començar a apallissar-lo. Va ser tot molt ràpid. De sobte un dels amics va cridar ¡pareu, l’hem matat! Mentre corrien ben lluny, van somriure. Uno menos.

Matar un forner pel fet de ser forner és igualment immoral que assassinar una dona pel fet de ser-ho, o matar una persona homosexual per ser homosexual. La diferència està en que, per a alguns, matar un forner és una estupidesa sense gràcia però davant l’assassinat d’un gai o a una dona, calla. O, inclús, ho justifica.

Sembla mentida el que estem vivint, vint-i-tres víctimes de violència masclista en mig any. No sé quantes pallisses a col·lectiu LGTBI+. I aquesta setmana, un jove de vint-i-quatre anys assassinat al crit de “maricón de mierda”. Estem fartes de les rèmores patriarcals que carreguem a les motxilles socials.