Esta semana volvemos a Madrid, y en esa ocasión la columna se centra en la campaña electoral y sus aires de mercado.

Se acercan las elecciones autonómicas de Madrid y en unas semanas tendremos ocasión de comentar los resultados. Pero de momento, la columna de El dia À Punt de esta semana gira en torno al cariz que esta campaña electoral está tomando.

Para escuchar la columna, haced clic aquí. Si queréis leerla, el texto lo tenéis a continuación:

A vegades mirem la política com un mercat, com un estira i arronsa entre oferta i demanda; més prompte oferta partidista que no demanda ciutadana. El cas és que durant les campanyes electorals eixa sensació és encara major amb el tot guirigall, el moviment continu de persones o el ‘bonica, ja t’ho apanye jo que t’eixirà boníssim”  a mode de mítings, de baixada d’impostos, de debat o de promeses de noves infraestructures.

Hui no parlarem del preu del peix, no siga casque la Tia Picores ens renya, però sí hem de tindre clar que el que està passant en les autonòmiques de Madrid no és soroll de mercat electoral. No és una competició partidista habitual. Per cert, elevadíssima, amb 6 o 5 partits amb rellevància, perquè tots ells seran necessaris per conformar el govern del seu bloc, siga quin siga. Deia que és alguna cosa més que la mostra del gènere i la cridòria de cada partit polític per atraure el comprador o compradora, què és allò esperable o propi en una campanya electoral.

Passar d’eixa tensió política a festejar amb la violència no és propi de la democràcia que ens mereixem. Una democràcia que l’extrema dreta, no ens equivoquem, no comparteix ni compartirà mai. És una qüestió radical o, si ho preferiu, és per qüestió de la seua naturalesa.

Siga com siga, la pròxima setmana a estes hores sabrem el resultat. I també estarem més a prop de conéixer la composició del govern català. Començarà una nova fase política a l’espera d’altre dia de mercat.