En la columna de esta semana comparamos la cobertura mediática de dos hechos de la política española que tuvieron lugar la semana pasada.

La semana pasada, mientras Rajoy y Aznar declararon frente a un tribunal sobre la corrupción de su partido, Toni Cantó se sumaba a las listas del PP. ¿Qué tema acaparó toda la atención mediática? De eso os hablo en esta columna de El dia À Punt.

Como siempre, tenéis la opción de oír la columna haciendo clic aquí. Y ya sabéis que, si la preferís en texto, solo tenéis que seguir leyendo:

La darrera setmana vam assistir a dos fets polítics ben diferents en la seua transcendència però amb un parell de vasos comunicants. Per una banda, Aznar i Rajoy, ambdós expresidents del govern espanyol, van declarar davant un tribunal sobre la corrupció del seu partit; i el mateix dia, quina coincidència, es publicà que Cantó anirà a les llistes del PP.

El que em pregunte és per què hem vist moltes més notícies i tertúlies sobre Cantó que no sobre la declaració de dos expresidents de govern per qüestions de corrupció. I són dos fets incomparables. El primer implica a la democràcia mateixa, parla de la corrupció d’un partit polític durant dècades que li va permetre anar amb avantatge a les eleccions.  I l’altre, el cas de picaflorisme polític, el futur ens dirà quina és la seua rellevància. Perquè potser es convertisca en Consejero o portantveu parlamentari (més mediàtic i, sobretot, no té càrrega de gestió) o potser no siga més que el número cinc d’una llista electoral perquè la dreta no aconseguisca conformar govern. Mentrestant, vaja per davant, ell ja ha començat a escampar mal rollo cap al nostre territori, al qual tant estima.

I això de prestar-li més atenció a un tema que a un altre, serà perquè ens agrada més l’espectacle de la política que la política en majúscules? Som una societat molt de la tragicomèdia i supose que per aquesta raó; els mitjans de comunicació han parlat tan poquet de la declaració d’Aznar i Rajoy...