La columna de esta semana gira en torno a las reivindicaciones centenarias que siguen siendo relevantes.

Hace más de un siglo, en Alcoi hablaban de reclamar el derecho a la vida. Hoy seguimos reclamando ese derecho, solo que usamos otros términos. De ello os hablo en esta columna de El dia À Punt.

Si queréis escucharla, aquí tenéis el enlace al programa. En todo caso, aquí tenéis el texto por si preferís leerla:

“Compañeros y compañeras, esperamos que no faltéis a nuestro mitin; pues es ya imposible el poder cubrir las necesidades de nuestros hogares si no ponemos todos nuestras fuerzas para lograr algo de lo que mucho nos pertenece: el derecho a la vida.”

Alcoi 26 de desembre de 1904.

És el cartell de convocatòria d’un míting obrer que podem veure en l’exposició Indústria/Matrius, Trames i Sons a l’IVAM de València. 

100 anys després, continuem amb el dret a la vida penjat al coll.

I potser moltes coses han canviat des d’aleshores. Com és cert; que la realitat occidental quasi ens obliga a emprar el cognom ‘digna’ per diferenciar-la de sobreviure, que sembla que ací ja la donem per assegurada. La vida, dic. Encara que la crisi migratòria al Mediterrani o les violències masclistes paren l’atenció en el sentit de supervivència.

Però, com deia, parlar de pobresa energètica —aquesta setmana més que és adient—, o parlar de la precarietat laboral o de la impossibilitat d’accedir a un habitatge, novament, digne, significa parlar de la vida digna, d’alguna cosa més que de sobreviure. De tindre garantides realment les necessitats per al desenvolupament personal.

I ara, un segle després, què pensarien les persones que van acudir aquell migdia de desembre, fred, supose, al míting d’Alcoi? Ells i elles van començar el camí dels drets laborals encara que parlaven del dret a la vida. Com ens mirarien en adonar-se’n que no hem assolit el dret a la vida com tampoc hem assolit el dret a la vida digna?