Esta semana reivindicamos la lucha y denuncia contra las violencias hacia las mujeres, el 25N, y como no podía ser de otra manera, la columna radiofónica en El dia À Punt se ha sumado a esta reivindicación.

Tras mucho esfuerzo, el movimiento feminista ha conseguido situar el 25N en el calendario y en la agenda política y mediática de medio mundo. Esta semana reivindicamos la lucha contras las violencias sobre las mujeres. Coincidiendo la columna con este día, la reflexión ha venido de la mano de tres grandes: Emilia Pardo Bazán, Harriet Taylor y Simone de Beauvoir. A ellas les debemos muchísimo y nuestra responsabilidad es continuar con su acción. Por cierto, las tres son algunas de las protagonistas del curso "Historia de las Pensadoras Políticas de Occidente" que imparto en La Nau Gran de la Universitat de València.

“El que acecha al paso de una mujer, la degüella y despúes alega que la quería, que la adoraba, que no podia vivir sin ella… a ése, todo el rigor de la ley porque además de criminal es un cobarde”

Estes paraules no són meues, són d’Emilia Pardo Bazán, de les poques sufragistes a l’estil de Harriet Taylor que hem tingut per ací. més de 100 anys fa que Pardo Bazan denunciava a les seues novel·les, articles i contes la violència contra les dones. Ella parlava de mujericidios. Nosaltres parlem de feminicidis. Poc ha canviat lo cosa.

Hui és 25N, el dia que dediquem profusament a parlar, denunciar, visibilitzar o tractar les violències contra les dones. Les morts per violència de gènere és una de les cares més agres del sistema que hui encara rau masclista en les seues estructures. Per això és tant important anar a les bases mateixes: els estereotips, el significat d’amor, els conceptes de llibertat i d’autonomia, o l’estigmatització de comportaments masclistes. Ens deia Simone de Beauvoir que els moments de crisi política no són bons per a les dones i els seus drets, doncs en l’escenari que vivim i que vindrà a mitjan termini, hem d’anar més enllà: cal canviar el xip i deixar de configurar les dones com a víctimes i començar a identificar, assenyalar i denunciar els homes masclistes. Sense por i amb responsabilitat col·lectiva.