Esta semana la columna radiofónica en À Punt la he dedicado a analizar los efectos de las elecciones catalanas en la política valenciana. Sería, más bien, un análisis a vuela pluma porque apenas hace 48 horas de los comicios y esto no ha hecho nada más que empezar.

Clic aquí para escuchar la columna y si prefieres leer el texto, os lo dejo aquí mismito:

És cridanera la poca rellevància que han tingut les eleccions catalanes en la política valenciana. Sembla, inclús, que la influència catalana ja no és directa sinó que arriba via Espanya.

Per una banda hi ha el President Puig que amb la seua aparició en la campanya electoral, reivindica el seu lideratge de cara al PSOE espanyol i associa la seua imatge a la de Salvador Illa, que sembla que agrada a l’elector tradicional socialista. Atraurà, com ha fet Illa, els seus ex electors que van marxar cap a Podem? Tal i com està el partit morat en aquestes terres... potser no siga massa difícil. 

Si es conforma el govern d’Esquerra Republicana i Junts, Compromís haurà de preparar-se per a l’envestida de l’extrema dreta amb l’argumentari espanyolisme-catalanisme que ja coneixem, al qual s’hi afegirà Ciudadanos, que té poc a perdre i molt a guanyar. Sobretot si està liderat per l’ala menys liberal i moderada del partit.

Al PP li afectarà la pujada de l’extrema dreta com a competidora intrabloc, prou, però la clau serà si és capaç de fer atractiu el seu discurs, ara, moderat i transversal. Parem atenció als moviments i declaracions de l’empresariat valencià per veure si qualla. 

Ací la cosa no està per fer massa jocs d’artifici. La preeminència política, econòmica i simbòlica de Catalunya a Espanya és indubtable i ens afectarà. I d’allà a ací perquè ja sabem que la nostra connexió amb el nord, arriba via Madrid.