La columna de esta semana se centra en dos de los muchos casos de efecto Matilda. Hablamos de Jane Addams y Harriet Martineu.

Ellas son sólo dos ejemplos de los muchos ejemplos que nos vienen a la mente de mujeres borradas de la historia de su disciplina. La columna de esta semana de “Les Noticies del matí” d’À Punt habla de ellas.

Si quieres escuchar la columna, puedes hacerlo aquí (minuto 0:33:20). Y si prefieres leerlo, aquí tienes el texto:

Últimament parlem molt de l'efecte Matilda, les reticències a reconèixer les contribucions de les dones a la ciència, inclús a l’apropiació del seu treball per part dels col·legues masculins. Un terme que encunyà Margaret Rossiter en 1993.

De casos en sabem un fum, per desgràcia, i tant se val la disciplina científica que mirem. Per exemple Jane Addams, una dona nord-americana que ha passat a la història per ser premi Nobel de la pau en els anys 30. Que molt bé però ni rastre de la seua contribució a la sociologia urbana, on fou pionera. De fet, els seus col·legues de l'escola de Chicago no van tindre miraments d'apropiar-se dels seus mèrits. O el cas d’una autora anglesa de mitjans del XIX, coetània de Dickens ¡que va vendre més que ell! I ho feu parlant d’economia política. Aquesta dona va fer el primer treball empíric de la sociologia. El seu nom? Harriet Martineau. I no, als i les sociòlogues tampoc ens sona.

L’efecte Matilda no tracta d’egoisme individual sinó d'un egoisme sistèmic. És una discriminació que ve de fàbrica, per això afecta a tantes dones de diferents èpoques o disciplines.

I fa que dones referents desapareguen de la història. El cas de Jane Addams i Harriet Martineau és clamorós però simptomàtic d’una societat on les dones ocupem amb k l’espai públic. I ho fem amb una k i no amb una c perquè, encara que semble mentida, som una mena d’interines de l’espai públic. Encara no som individus plenament legítims.