Esta semana dedico la columna semanal en El dia À punt a los derechos políticos de las personas inmigrantes. ¿Sabéis que, aunque quisieran y llevaran viviendo 15 años en València, no podrían votar para echar democráticamente del gobierno a un hipotético impresentable, misógino y supremacista Trump valenciano?

La pasada semana tuve el privilegio de formar parte de un nuevo proyecto en València, organizado por Jovesolides, Espai Obert el Marítim y ACOEC, que lleva por nombre "Escuela de Ciudadanía para personas migrantes". Me encargo de la formación en participación política y social (si quieres saber un poco más de mi intervención, clic aquí). La reflexión tras la clase, bueno, una de ellas, fue cómo de importante es tener derecho a tener derechos y, en mi caso, derechos políticos. Como decía, no me imagino no tener voz, no poder dar mi opinión o no poder elegir un partido político. Este es uno de los grandes problemas estructurales de las sociedades occidentales, el de la tolerancia, convivencia e inclusión-integración-formar parte real del grupo. Así que sobre ello, hablo en la columna de esta semana. Os dejo el texto y si queréis escuchar el audio, clic aquí.

Com a dona, europea i blanca, mai no he tingut cap problema en exercir els meus drets polítics. No sé què significa inscriure’m al cens electoral o no poder triar un partit polític que decidirà on van els meus impostos. Supose que la normalitat democràtica de tindre garantits els drets ens fa no adonar-nos de la seua importància.

I la qüestió és que convivim amb moltíssimes persones que no tenen garantits els seus drets polítics o, directament, no els tenen. Pensem que la societat valenciana té vora un 7-10% de població immigrant (també parle d’estrangers, de comunitaris, que com diu Adela Cortina, d’aporafòbia o rebuig dels pobres anem ben servits).

Deia que les persones immigrants representen el 7-10 de la societat valenciana però només són l’1% dels electors. Repetisc: vora l’1% dels qui poden votar a les municipals. I a les municipals perquè a les autonòmiques i estatals no poden. Aquest és el panorama de molts veïns i veïnes amb els que compartim autobús, forn o cua en correus. Vos imagineu no poder fer res políticament perquè no tens dret a fer-ho? No tindre veu a l’espai públic? I aquesta és la situació amb una coalició de govern d’esquerres des de ja fa cinc anys, que se suposa que són els conscienciats amb la qüestió.