Esta semana se ha ampliado la prórroga de la Central Nuclear de Cofrentes hasta 2030. En la columna de El dia À Punt hablamos de ello.

Esta semana, tras conocer esta noticia, he querido aprovechar el espacio de esta columna de El dia À Punt para recordar las reivindicaciones y movilizaciones que se pusieron en marcha en contra de la Central Nuclear de Cofrentes, y señalar lo incomprensible de esta decisión del gobierno central.

Podéis escuchar la columna haciendo clic aquí. Y si preferís leerla, aquí mismo tenéis el texto:

Som terra de Salvem. Des de la dècada dels 80 ens hem familiaritzat amb aquesta pràctica de defensa del patrimoni, sobretot, natural. Els primers moviments del Saler per al Poble o El riu és nostre i el volem verd, encara que no havien pres aquesta fórmula, van servir de base per al Salvem el Botànic, els Salvem l’Horta, etc. És la marca valenciana de la reivindicació. Funcionava i funciona. Perquè hui assistim al revifament dels moviments de defensa de l’horta amb el conflicte de la V-21 i el Forn de Barraca, el PAI de Benimaclet o la Punta i el conflicte amb el port i la seua ZAL. Sí, resisteixen com l’aldea gala.

Però dels moviments ecologistes encetats en els 80, hi ha un que no va tindre el mateix èxit. Aquesta setmana el Ministeri ha ampliat la pròrroga de la Central Nuclear de Cofrentes fins 2030. En un context de col·lapse natural, i de major consciència mediambiental encara ho fa més incomprensible. I amb un govern central d’esquerres. Sembla que a una part de l’esquerra no li costa assumir contradiccions.

En la memòria queden els encadenaments, les manifestacions, les pegatines i les mobilitzacions del Grupo Ecologista Libertario, d’Acció Ecologista Agró i de Tanquem Cofrents -més recent. No sempre l’acció col·lectiva aconsegueix la seua meta però indubtablement fan millor la nostra societat. El meu reconeixement als qui han estat i estan al peu del canó per la salvaguarda del nostre medi ambient. No a Cofrentes, hui i sempre.