Empezamos diciembre con un homenaje a Almudena Grandes.

Esta semana no podía hacer menos que dedicar la columna a Almudena Grandes, y lo hago recuperando su última columna de opinión en Hoy por Hoy (que podéis escuchar aquí, por cierto).

Si queréis escuchar la columna de “Les Noticies del Matí” de esta semana, podéis hacerlo aquí (minuto 0:40:45). Y si preferís leerla, tenéis el texto a continuación:

Prokofiev va compondre una música meravellosa per a una antiga llegenda. Quan s'avorria, un pastoret cridava ¡que ve el llop!, i es partia de riure mentre els seus veïns corrien a amagar-se. Fins que un dia el llop va arribar, i ningú no va atendre els seus crits.

Així som nosaltres. Mentre uns adverteixen que arriba l'avançament electoral, d’altres estan segurs que només és una amenaça per pressionar-los. I passen les setmanes, i el llop escombra per l'esquerra, després per la dreta, i treu l'orella però mai les dents. I tots són aquell pastoret rus, que es deia Pedro però no Sánchez de cognom. I tots són els seus veïns.

Tots tenen enquestes, xifres, càlculs, i si cal mentir, menteixen. Qualsevol cosa menys posar-se a la pell dels seus votants. I el llop arriba sempre. Quan ningú l’espera, i fa mossegades que es mengen mig grup parlamentari d'un cop. Aleshores ja no serveix de res donar crits. I els càlculs, no consolen ningú de la realitat.

Fa dos anys, Almudena Grandes es va acomiadar del programa Hoy por Hoy amb aquesta columna. I allò ben cert és que aplica perfectament al nostre moment polític. Per això hui la recupere a mode d’homenatge. Ella era una magnífica escriptora, lúcida i mordaç, amb un sentit polític innegable. I compromesa. La seua ploma va dignificar la memòria d’una part de la nostra societat amb rigor però, sobretot, amb una sensibilitat majúscula. Estarem sempre en deute amb ella.

Aquell juny de 2019 va tancar la seua columna amb un ¡Ojalá sean muy felices! Ho serem, Almudena.