La columna de esta semana en El dia À Punt va de barómetros municipales, la calidad democrática y de Hannah Arendt.

En varias ocasiones he dicho que soy muy fan de la Oficina de Estadística del Ajuntament de València. Porque es el servicio que gestiona los barómetros municipales (grandes aciertos del Botànic) y por las publicaciones que suele hacer en Twitter. Es ejemplo de buena política y comunicación institucional.

A propósito de la última edición del barómetro, que es de corte político esta vez, hablo sobre la conversación política como indicador, o no, de la calidad democrática.

El baròmetre municipal de València és una de les grans aportació del Govern de la Nau a la història recent de la ciutat. I no exagere, m’explique, tindre informació periòdica sobre com pensem, com som o què opinem les persones que vivim a València és un indicador de qualitat democràtica. I fixa’t que no disposem d’ella a la Comunitat, només a València. El baròmetre d’octubre arreplega la pregunta sobre amb qui parlem de política i amb quina freqüència. Ens diu que el 49% dels i les valencianes rarament o mai parlen de política amb les amistats i la família, i el 60% al lloc de treball. La meitat de la població no parla de política! Si ho comparem amb les dades d’Espanya eixim benparats perquè allà encara parlen menys.

Deia Hannah Arendt que la política és l’espai entre individus on es parla i s’expressen preferències, o dit d’una altra manera, sense espai per a la paraula no hi ha democràcia. Així que preguntes sobre amb qui parlem de política o amb quina freqüència ens testeja l’estat de la democràcia. La política no va de polítics, ni de soroll parlamentari ni electoral, no ens perdem en això, la política va de compartir, expressar i participar col·lectivament, en tindre un espai públic. I per això hem poder parlar i hem de parlar de la política.