Esta semana hablamos de la Navidad y del capitaloceno en la columna radiofónica de El dia À Punt.

En el momento del año donde más evidente se hace la depredación del planeta y del consumo exacerbado de todo, la reflexión es pertinente: hablemos de crisis climática. El concepto capitaloceno o chthuluceno es un término acuñado por la archiconocida pensadora Donna Haraway (sí, la de los ciborgs) para desenmascarar nuestra realidad. Ni antropoceno ni leches, debemos hablar de las consecuencias del capitalismo y la dilución de las repsoniabilidades en el ser humano.

Hui parlem de la crisis climàtica perquè potser el Nadal siga el moment on més evident és el nostre sistema i la depredació del planeta. Omplim cases, carrers i ciutats de llums nadalenques excessives. De decoració molta d’ella d’un sols ús o difícilment reciclable. Abusem del menjar i no es que pense en els mitxelins sinó la sobreexplotació dels oceans, granges i agricultura per abastir la immensa demanda d’aquest dies. O comprem milions de productes per regalar a familiars i allegados.

Bo, ja sabem tots què és el Nadal. Però com casa això amb la crisis climàtica o amb els paradigmes del decreixement? Doncs eixa és la qüestió, que no casa. Donna Haraway, molt encertadament, ens diu que no vivim a l’era de l’antropocè sinó a la del capitalocè. I que no podem creure que trobarem solucions tecnològiques a la crisi climàtica perquè no seran més que pegats.

El quid de la qüestió és el tipus de sistema en el que vivim, el capitalisme, que ni s’atura ni s’aturarà en la seua apropiació del planeta. De fet, Isabelle Stengers ens diu que, com l’escorpí a la faula amb la granota, el capitalisme no pot escapar a la seua pròpia naturalesa. I com jo no renuncie al futur, vull pensar que el Nadal, amb la seua espectacular posada en escena, no fa sinó evidenciar encara més que aquest no és el camí.