En la columna semanal en El dia À Punt hablamos de las encuestas del CIS.
Es cierto que el ruido mediático sobre las encuestas y el CIS ha descendido considerablemente desde que no estamos en periodo electoral, aún así, desde mi punto de vista, sigue sin ser positivo tanto protagonismo del Centro de Investigaciones Sociológicas.
El caso hemos tenido actualización del parqué electoral con nueva encuesta y sobre eso, sobre la cultura demoscópica y el ruido político-mediático hemos hablado esta semana.
Hem tingut actualització del parquet electoral amb un nou baròmetre del CIS. Me n’he adonat com de ràpid hem integrat les enquestes electorals en el nostre dia a dia. De fet pense que és molt possible parlar de certa cultura demoscòpica. Ja és habitual trobar la fitxa metodològica per conéixer com de representativa és la mostra o quan es va arreplegar la informació i quina era la foto política d’eixe moment.
I, per altra banda, l’interès per les enquestes va en augment. Val, però açò aprofita per a alguna cosa? En la meua opinió sí. Més enllà de posar llenya al foc polític quotidià, que dóna de menjar a moltíssimes persones, partits i mitjans de comunicació, aquesta demanda i cultura demoscòpica contribueix al pensament crític i una ciutadania informada. O almenys ho possibilita.
Ara bé, vivim un moment històric paradoxal: mai hem tingut tantíssima informació al nostre abast però també tenim una sobreexposició que ennuvola la mirada. I frustra. Però no som nosaltres, és el sistema. Així que en relació a la informació electoral i política hem d’esforçar-nos en silenciar el soroll, intentar veure què hi ha al darrere. Allunyar-nos d’aquesta immediatesa que dóna un baròmetre o un sondeig i fixar-nos en la tendència i la remor de fons. Al remat, per dir-ho de manera il·lustrativa, la estimació de vot és el dit que apunta la Lluna.